Turisme

Tignes, esquí d'estiu

2007-12-04T01:03:00.000-08:00

Generalment, a finals d'abril o principis de maig, quan el to marronós de les pistes ens anuncia el final de la temporada, molts afeccionats s'obliden de la neu fins la caiguda de les primeres neus al novembre. De totes maneres, si entre juny i setembre sents la necessitat de tornar a posar-te uns esquís, el massís alpí ofereix una gran varietat d'estacions on es pot esquiar tot l'any en la neu perenne que guarden les seves glaceres.

Tignes està considerada com la meca de l'esquí d'estiu, i no és per a menys perquè la seva extensa glacera està equipada amb uns remuntadors d'última tecnologia, com el funicular que puja fins els 3.000 metres o el parell de telecadires desembragables (Les Lanches i la Vanoise) coberts amb proteccions pel vent i la neu.

La glacera de la Gran Motte es troba situada sota el cim del mateix nom, amb una alçada propera als 3.600 metres. Des del cim s'observen diversos cims importants dels Alps, com el Montblanc, sostre d'Europa, le Grand Casse, el Gran Paradiso, el parc natural de la Vanoise o la glacera de Pisaillas, a Val d'Isère.

A grans trets, la glacera està equipada amb tretze remuntadors, dos d'ells de pujada a la glacera: un funicular ultra-ràpid, un telesfèric, dos telecadires desembragables, una cadira quatriplaza de pinça fixa, 5 arrastres i un telecorda. Si hi ha prou neu, el domini esquiable cubreix una dotzena de pistes, amb un desnivell aproximat de 650 metres. Majoritàriament són de nivell mig encara que també hi han dues pistes marcades com vermelles (Gran Plan) i una negra. Aquesta última, anomenada Leisse, tanca a les onze del matí a causa de la seva orientació, que deteriora ràpidament la qualitat de la neu.

Esquiar a l'estiu és sensiblement diferent a fer-ho al gener doncs les instal·lacions s'obren a les 7:15 del matí, aprofitant la bona neu de les primeres hores del dia. En general, s'esquia bé fins les onze, encara que depèn en gran mesura de la temperatura ambient. A partir de llavors, la neu es torna "pasta" i val la pena prendre-s'ho amb força calma (al final del dia les cames t'ho agrairan!). Migdia és el moment escollit pels responsables de l'estació per tancar remuntadors i pistes.

A partir de llavors, i després d'un bon menjar*, el poble ofereix un ampli ventall de possibilitats: Des d'estirar-se davant del llac a prendre el sol, fer una passejada a cavall, llançar-se en parapent, senderisme, mountain bike, pesca, un passeig amb barca, golf, tennis, 4X4, vol en helicòpter... L'estació ofereix un forfait multi-aventura a molt bon preu i que permet la pràctica de moltes acivitats a l'aire lliure.

* Recomanem menjar un dia al restaurant situat a 3.000 metres d'alçada, enmig de la glacera. El preu del menú ronda els 20 euros per persona, però la carn és de primerísima qualitat i com a primer plat tens per escollir en un buffet lliure.

Val la pena dedicar una tarda a fer turisme pel proper poble de Val d'Isère ja que ofereix un ambient molt més tranquil i relaxat, mantenint una certa semblança amb els pobles suïssos.
Pels noctàmbuls, Tignes ofereix varietat en bars i discoteques, concentrant-se l'activitat a Le Lac i a Val Claret. Recomanem el Bowling de Tignes, situat a Le Bec Rouge.

Per a més informació, dirigeix-te a l'oficina de turisme de Tignes, situat a Le Bec Rouge, al costat del llac. Obren tots els dies de 9 a 19 hores i en allà et podran facilitar el catàleg d'activitats de la setmana, així com una guia de preus de les diferents activitats après-ski.
En tot cas, hem de reconèixer que esquiar a l'estiu no és el que es podria considerar una activitat normal per aquesta època de l'any, però calçar-se uns esquís en ple estiu és tot un plaer. I més, si la nit anterior ha estat nevant i a primera hora del matí trobes powder a la glacera. No ho dubtis més i anima't a pujar a Tignes!!

Resum del pla estratègic de màrqueting de Buenos Aires

2007-11-26T01:50:00.000-08:00

Un cop llegit i mirat en profunditat, crec que aquest pla estratègic de màrqueting de la ciutat de Buenos Aires és molt complet.

Una de les coses més interessant que he pogut observar és que intenten explotar els recursos ja existents, d’aquesta manera no han de “fabricar” aspectes de la ciutat només pels turistes. Així no es converteix en una ciutat escenari.

El que si fan són activitats alternatives per atraure l’interès, cosa que està molt bé, ja que així es fan conèixer arreu del món.

Un altre aspecte interessant d’aquest pla són les estadístiques i els gràfics dels temes que més els interessen conèixer. Estan molt ben detallats per anys, països, motius del viatge, etc. Això els ajuda a saber quin és vertaderament el seu públic objectiu i el volum de turistes que han tingut, tenen i esperen tenir, entre moltes altres qüestions no menys importants.
Fan també un estudi on miren els beneficis que obtindran quan posin en funcionament el pla.

Crec que és molt interessant abans de posar en funcionament qualsevol qüestió on intervinguin els diners, fer un càlcul anticipat de com anirà. Ja se sap que aquests càlculs mai són exactes, però ens podem fer una idea.

Aquest pla té els objectius molt clars, això fa que el pla estigui enfocat a obtenir ingressos i potenciar el turisme tan interior com exterior a la ciutat.

Augmenta la competència

2007-11-20T08:31:00.000-08:00

Acabo de llegir un article on parla que els treballadors del sector turístic a Espanya han augmentat en un 24% en els últims 5 anys.

Personalment crec que això és molt.

No se quina sensació he de tenir, si por perquè som molts o tranquilitat perquè cada vegada hi ha més llocs de treball.

Vosaltres què en penseu?

Adjunto l'adreça on he trobat l'article, d'aquesta manera si voleu el podeu llegir.

http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/numero_trabajadores_vinculados_turismo_ha_2027081.htm

ARTICLE SOBRE EL TURISME RURAL

2007-11-06T09:45:00.000-08:00

El turisme rural comprèn diverses activitats relacionades amb les vacances que, com el seu nom

indica, tenen lloc en el medi rural i ofereixen la possibilitat d'estar en contacte amb la natura.

Pot ser turisme actiu, és a dir, aquell en què es realitzen activitats tranquil·les, com el

senderisme, les excursions a cavall o amb bicicleta, etc.; turisme d'aventura, en què tenen

prioritat les activitats esportives, com el ràfting, el puenting, l'ala delta...; i l'agroturisme, en què

els visitants coneixen o participen a les tasques pròpies d'una granja o explotació agrícola.

Les sortides professionals són nombroses dins d'aquest sector sobretot tenint en compte la gran

demanda existent: durant els deu primers mesos del 2002, el nombre de pernoctacions va

augmentar un 13,3% en relació amb el mateix període del 2001, segons dades de l'Institut

Nacional d'Estadística (INE). Catalunya és, també segons l'INE, la comunitat d'Espanya amb

més pernoctacions de viatgers espanyols després de Castella-Lleó.

ESTUDIS

A l'actualitat no hi ha una diplomatura especialitzada exclusivament en turisme rural, però les

diferents escoles de turisme inclouen cada vegada més assignatures dedicades a aquest sector.

Així, la Facultat de Turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona ofereix la possibilitat de

cursar assignatures com "Turisme rural" o "Turisme i Medi Ambient".Es poden trobar cursos

especialitzats en aquest tipus de turisme, com per exemple, el Diploma de postgrau en Gestió

del Turisme Rural i Espais Naturals de la Universitat de Girona, així com cursos d'especialització

en gestió de turisme en àrees rurals, en ordenació d'espais rurals i en turisme rural i societat de

la informació.

PERFIL PROFESSIONAL

El perfil d'un professional especialitzat és el d'una persona amb estudis de turisme a qui li agradi

la naturalesa i el medi ambient, sigui comunicativa, tingui interès per les relacions humanes,

amb iniciativa i amb facilitat per treballar en equip.Per aquesta professió és important conèixer

idiomes. Encara que, segons l'INE, el 85% de persones que realitzen aquest tipus de turisme

provenen d'Espanya, cada vegada són més els visitants de països estrangers, sobretot

d'Alemanya i del Regne Unit.El turisme rural suposa una nova sortida professional d'un sector

que ja compta amb més de 600 cases rurals registrades a Catalunya.

http://aplicnotes.barcelonactiva.es/webcorp/articles.nsf/e547c89b0f498b2cc1256b3b002e2190/ad75d267fdded19bc1256cad0040f4da?OpenDocument

He penjat aquest article, perquè el trobo molt interessant per totes les persones que estudien turisme.

A més, si visiteu la pàgina web que hi ha anteriorment, podeu veure que la nosatra universitat la UDG està anomenada com un dels links més importants.

PRIMER TREBALL OGETE

2007-10-07T09:22:00.000-07:00

Eugenia Wickens, Annals of Tourism Research.

THE SACRED AND THE PROFANE, A tourist typology

Introducció

Els turistes són diferents i, per tant, les atraccions turístiques també.
Estudi del cas de Chalkidiki, zona situada al nord de Grècia. L’estudi s’ha fet amb 86 participants britànics. Concretament, al poble de Kalimeria (pseudònim). Es tracta d’un poble costaner d’una zona turística important de Grècia (platges, sol...). A l’estiu hi va molta gent.
Entrevistes als 86 britànics: quines activitats feien a Kalimeria? Quins llocs visitaven?...
Conclusió: els turistes creuen que no fan el que fa la resta de la gent, que ells són únics, però sí que fan el mateix que els altres; formen part d’un turisme de masses.
A partir de les entrevistes es defineixen cinc clusters:

1- Herència cultural

18 participants interessats per la cultura, els van ajuntar per això. Tots ells havien visitat Grècia anteriorment i en coneixien la cultura i la història antiga. Motivació per visitar la zona: naturalesa, cultura, història. Aquests participants volien viure com els natius de Grècia. Van conèixer la zona a través de fulletons informatius. Els agrada aquest poble perquè no està turistificat. Aquests turistes volen el contacte amb els residents. Ho troben en els bars, tavernes i sobretot a la platja.
Els turistes van a Chalkidiki principalment els mesos de juliol i agost. Són principalment famílies i persones de la tercera edat que volen viure com la gent d’allà però sense renunciar als seus costums.

2- Raver (corb)

18 participants. Busquen plaer sexual. Platges i clubs nocturns. Volen divertir-se, emborratxar-se... Aquests participants practiquen sexe amb qui sigui, inclús amb persones del mateix sexe. Normalment es relacionen amb altres turistes, tot i que a vegades també amb residents. La majoria d’aquests participants ja havien anat a altres poblacions amb la mateixa motivació. El cost econòmic és un factor que influeix en l’elecció d’aquest destí, ja que és un lloc bastant barat. Tornarien a Chalkidiki, però només si fos a baix preu.

3- Shirley Valentine

14 dones que viatjaven soles o amb amigues. Totes havien viatjat abans a Grècia. Busquen experiències romàntiques. Comparteixen el desig de trobar el verdader amor a Kalimeria. Imatge estereotipada de l’home grec. Molt temps a la platja. Gaudeixen coquetejant amb cambrers. Lloc sense preocupacions hi van fer tot el que vulguin. Volen trencar amb la rutina, no busquen sexe ocasional sinó una relació amorosa. Els agradaria tronar en un futur no molt llunyà.

4- Heliolatrous

25 participants. Tenen en comú que els agrada prendre el sol i el bon clima. Els clima del seu país no és tan bo. La majoria havien estat ja a Grècia però d’aquesta zona concreta no coneixien res. Platja, s’hi estan una mitjana de 7 hores al dia. Experiència limitada, ja que només visiten la platja. No fan cap excursió. No s’emporten l’autenticitat de la zona.

5- Tipus Lord Byron

11 persones. Sempre anaven en aquesta zona i en el mateix allotjament. Coneixien la gent de la zona i els conviden a casa seva. Els molesten els turistes perquè canvien la forma de vida d’allà, l’ambient. Intenten parlar el grec. Segona residència.

2.3 LA MOTIVACIÓ DEL TURISME

La motivació s’interpreta de maneres molt diferents. L’entorn social del turista té a veure amb les motivacions per viatjar. Expectatives influenciades per les campanyes de màrqueting. Hi ha tres estats d’ànim:

1- Necessitat d’escapar
Oblidar-se de la rutina, de la feina, no tenir horaris...

2- Desig de plaer
Escapar de les obligacions. Menjar, beure, sortir de festa, sexe...

3- Seguretat ontològica
Els paquets turístics fan que els turistes se sentin segurs, ja que no s’han de preocupar de res. Si els passa alguna cosa, saben a qui han d’acudir.
La seguretat ontològica es dóna quan el turista repeteix el destí i aquest s’acaba convertint en familiar. La seguretat ontològica està connectada amb la rutina.
Un altre estudi afirma que quan el turista no coneix el lloc ni la seva gent se sent insegur.
Quan viatgen, els turistes volen escapar de la rutina però sense renunciar als seus costums.

2.4. EL PAPER COM A CONCEPTE SOCIOLÒGIC

El paper és el model de comportament que s’espera d’un individu: accions, actituds, emocions...
Segons Boorstin i McCannell, l’experiència turística està programada i estandarditzada per la indústria.

CONCLUSIONS

Aquest estudi demostra que tots els participants són turistes de massa.
Això és perquè estan motivats per escapar-se de la rutina, buscar el plaer i la seguretat. Els turistes individuals de masses de Chalkidiki es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.

Les 10 ciutats que m'agradaria conèixer

2007-09-18T00:22:00.000-07:00

Ara mateix estic a la facultat de turisme de la udg, i hos explicaré les 10 ciutats que m'agradaria visitar:

Dublin

Cork

Londres

Toronto

Paris

Cadiz

Lisboa

Florència

Roma

New York